Després de 13 anys de recerca i creuaments, Albet i Noya ha aconseguit un dels objectius principals del projecte VRIAC: crear una nova varietat de raïm autòctona com el Xarel·lo amb resistència natural als fongs del míldiu i l’oïdi. Aquesta setmana s’ha dut a terme la plantació d’un miler de ceps en la parcel·la experimental de Can Milà de la Roca, fet que permetrà elaborar una vinificació més real i també observar millor el comportament d’aquesta varietat tant a la vinya com al celler. 

La nova varietat, descendent directa del Xarel·lo, és la primera amb resistència poligènica, és a dir, amb múltiples gens que li confereixen una protecció robusta i natural contra les principals malalties fúngiques de la vinya. A nivell de vinificació, el perfil aromàtic i gustatiu del vi resultant manté la identitat del Xarel·lo, amb una maduració similar o lleugerament més tardana, però sense necessitat de tractaments de coure i sofre a la vinya.

Segons Josep Maria Albet, aquesta varietat (i la resta de varietats resistents) esdevenen "un pas de gegant dins el món de la viticultura" i afegeix que "ara cal que viticultors, elaboradors i consumidors les coneguin i puguin fer un canvi de xip mental davant aquesta nova realitat".

El projecte VRIAC pren una nova dimensió

Tot i que el projecte VRIAC va néixer amb l’objectiu de desenvolupar varietats resistents a partir de raïms autòctons com el Xarel·lo, actualment s’ha ampliat amb nous creuaments amb varietats com Cabernet, Syrah, Merlot, Albariño o hondarrabi beltza. Aquesta evolució respon a l’alt interès de regions vinícoles d’arreu del món que busquen solucions sostenibles davant la pressió creixent de malalties fungiques, sobretot en zones com ara Galicia o el País Basc on la pressió del míldiu és molt forta i les varietats resistents suposarien un canvi radical en la manera de treballar. Amb més gens de resistència acumulats que cap altre projecte similar, VRIAC s’ha convertit en un referent global per a una viticultura adaptada al canvi climàtic.