Des del 2016 Albet i Noya, juntament amb Alta Alella i Cellers Josep Piñol, lideren un projecte de vinya experimental amb Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic (VRIAACC).
L’objectiu del projecte VRIAACC és la investigació en noves plantes de varietats autòctones (de moment es treballa amb Xarel·lo, Macabeu, Parellada, Ull de llebre i Garnatxa negra) que siguin resistents a plagues com ara l’oïdi i el míldiu i poder reduir així l’ús del coure i el sofre a la vinya. A part d’aquesta resistència genètica a algunes plagues, les varietats resistents també tenen més tolerància a la sequera i poden endarrerir la maduració del raïm entre 2 i 3 setmanes. La reducció de tractaments a la vinya també portarà altres beneficis pel sòl (menys compactació i menys residus) i també pel medi ambient (menys emissions de CO2).
Les VRIAACC’s agafen el model d’altres països (especialment Alemanya, França i Estats Units) que fa molts anys que treballen amb els anomenats PIWI’s (abreviació alemanya per Varietats de Raïm Resistents als Fongs) i que consisteix en una hibridació per encreuament floral (entre plantes d’una mateixa espècie o interespecífiques).
Per obtenir aquestes noves varietats (filles de les varietats actuals) s’ha comptat amb la col·laboració de l’obtentor suís Valentin Blattner, que al llarg dels darrers 6 anys ha anat fent encreuaments per via sexual entre les varietats autòctones de Catalunya i altres varietats ja resistents. No és doncs una mutació genètica sinó una evolució dins la mateixa espècie entre les varietats pròpies i d’altres que contenen les característiques desitjades de resistència als principals fongs, sequera, producció tardana i alta qualitat dels vins obtinguts.
QUÈ ES BUSCA AMB LA CREACIÓ DE VRIAACC’S?
-
Resistència genètica al míldiu i oïdi
-
Resistència a botritis induïda
-
Resistència a Drosophila Suzuki
-
Resistència a la sequera.
-
Endarreriment en la maduració entre 2 i 3 setmanes
-
Port erecte, pocs cavalls i poques fulles vora el raïm
QUÈ MILLORAREM?
-
Menys residus en els raïms i en el vi final (coure i sofre)
-
Menor cost de producció (tractaments, selecció de raïm, fungicides, espampolat, no tractar quan és festiu o de nit )
-
Menys compactació del sòl (tractar quan no és moll)
-
Treball en ambient més sa (menys problemes respiratoris i irritacions per la pols de sofre)
-
Reduir les emissions de CO2. (Estalvi de gas-oil)
-
Fugir dels efectes del canvi climàtic
-
Aconseguir més qualitat (maduració en èpoques de més diferència tèrmica dia/nit)
-
Vins diferenciats dins la tipicitat (perfils organolèptics nous)
-
Menys pèrdues per míldiu, oïdi, botritis, drosòphila suzuki, sequera, etc.
