Actualitat

Albet i Noya

Què són les varietats resistents?

Què són les varietats resistents?

És un dels nostres projectes I+D més ambiciosos i que ens ha de permetre treballar amb les vinyes i vins del futur.

Des del 2016 Albet i Noya, juntament amb Alta Alella i Cellers Josep Piñol, lideren un projecte de vinya experimental  amb Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic (VRIAACC).

L’objectiu del projecte VRIAACC és la investigació en noves plantes de varietats autòctones (de moment es treballa amb Xarel·lo, Macabeu, Parellada, Ull de llebre i Garnatxa negra) que siguin resistents a plagues com ara l’oïdi i el míldiu i poder reduir així l’ús del coure i el sofre a la vinya. A part d’aquesta resistència genètica a algunes plagues, les varietats resistents també tenen més tolerància a la sequera i poden endarrerir la maduració del raïm entre 2 i 3 setmanes. La reducció de tractaments a la vinya també portarà altres beneficis pel sòl (menys compactació i menys residus) i també pel medi ambient (menys emissions de CO2).

 

Les VRIAACC’s agafen el model d’altres països (especialment Alemanya, França i Estats Units) que fa molts anys que treballen amb els anomenats PIWI’s (abreviació alemanya per Varietats de Raïm Resistents als Fongs) i que consisteix  en una hibridació per encreuament floral (entre plantes d’una mateixa espècie o interespecífiques).

Per obtenir aquestes noves varietats (filles de les varietats actuals) s’ha comptat amb la col·laboració de l’obtentor suís Valentin Blattner, que al llarg dels darrers 6 anys ha anat fent encreuaments per via sexual entre les varietats autòctones de Catalunya i altres varietats ja resistents. No és doncs una mutació genètica sinó una evolució dins la mateixa espècie entre les varietats pròpies i d’altres que contenen les característiques desitjades de resistència als principals fongs, sequera, producció tardana i alta qualitat dels vins obtinguts.

josep maria albet, pujol busquets, blatner

 

QUÈ ES BUSCA AMB LA CREACIÓ DE VRIAACC’S?

 

  • Resistència genètica al míldiu i oïdi

  • Resistència a botritis induïda

  • Resistència a Drosophila Suzuki

  • Resistència a la sequera.

  • Endarreriment en la maduració entre  2 i 3 setmanes

  • Port erecte, pocs cavalls i poques fulles vora el raïm

QUÈ MILLORAREM?

  • Menys residus en els raïms i en el vi final  (coure i sofre)

  • Menor cost de producció (tractaments, selecció de raïm, fungicides, espampolat, no tractar quan és festiu o de nit )

  • Menys compactació del sòl (tractar quan no és moll)

  • Treball en ambient més sa (menys problemes respiratoris i irritacions per la pols de sofre)

  • Reduir les emissions de CO2. (Estalvi de gas-oil)

  • Fugir dels efectes del canvi climàtic

  • Aconseguir més qualitat (maduració en èpoques de més diferència tèrmica dia/nit)

  • Vins diferenciats dins la tipicitat (perfils organolèptics nous)

  • Menys pèrdues per míldiu, oïdi, botritis, drosòphila suzuki, sequera, etc.

HISTÒRIA DEL PROJECTE

  • 1998 ALBET I NOYA  coneix les varietats PIWI de la mà del Dr. Pierre Basler i observem les primeres vinyes a Chateau Duvivier (Provence)

  • 1999 -2006  comencem l'assaig a ALBET I NOYA d'algunes de les varietats resistents més tardanes recomanades pel Dr. Basler : VIDAL, CHAMBOURCIN , CHANCELLOR…

  • 1999 ALTA ALELLA comença assaig amb la varietat negre CHAMBOURCIN.

  • 2007 després de 8 anys d'assajos veiem que sols no aconseguirem legalitzar aquestes varietats. Assagem amb les millors varietats resistents dins el clúster INNOVI

  • 2010 ALTA ALELLA comença un assaig amb una varietat blanca ja resistent “sense nom” que nombra afectuosament “IAIA PEPETA”

  • 2011  el debat dins INNOVI clarifica que les varietats PIWI, sols ha de ser una solució transitòria per no caure als braços de les varietats foranes.  No volem perdre el perfil dels nostres vins.

  • 2012 El grup de viticultura d’ INNOVI obre dues vessants de recerca: ASSAIG DE VARIETATS EXISTENTS i CREACIÓ DE VARIETATS EN BASE A LES AUTÒCTONES.

  • 2013  ALBET I NOYA, ALTA ALELLA I CELLER JOSEP PIÑOL es confirmen com a grup estable per a la creació de varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic (VRIAACC)

  • Primavera 2013, es fan els primers encreuaments entre varietats resistents i autòctones. A la tardor es fa la primera plantació en hivernacle.

  • 2015  Plantació dels primers VRIAACC’s en vinya. Durant aquest tres anys no es fa cap tractament als ceps i se n’estudia la seva evolució, a la vegada que es van fent nous encreuaments.   

RECULL DE PREMSA

Les varietats de raïm resistents als fongs són efectives però costarà legalitzar-les. Cupatges, febrer 2021.

Resistència natural o lluita química? Cupatges, setembre 2020.

Les varietats resistents superen amb èxit l’envestida del míldiu d’aquest 2020. Vadevi, setembre 2020

La vinya ecològica pateix com mai per l'acció d'un fong. Cupatges, agost 2020.

La crisis climática transforma la viña. La Vanguardia, setembre 2019

Las variedades resistentes del Penedès. Vitivin, març 2019.

Uvas contra el cambio climático. Interempresas, agost 2017.

En marxa un projecte per crear varietats autòctones resistents al canvi climàtic. LA FURA, agost 2017.

El​ ​Projecte​ VRIAACC​ ​crea​ ​ceps​ ​ resistents​ ​a​ ​les plagues​ ​i​ a​mb​ ​una​ ​ maduració​ ​més​ ​tardana. CUPATGES, agost 2017.

 

CONFERÈNCIA DE  JOSEP MARIA ALBET A LES X Jornadas Universitarias del Vino Ecológico (X JUVE) . Gener, 2020.

 

  |    |  

Més noticies que et poden interessar